Un dels temes més importants a l'actualitat és la gran allau de refugiats que està patint gran part d'Europa. Gent de qualsevol nacionalitat s'escapa del seu propi país per anar a un altre on pugui viure amb tranquil·litat, sense haver de témer pels bombardejos constantment. Pel simple fet de reflexionar sobre aquest assumpte, se't posa la pell de gallina, com és en el meu cas.
Molts ciutadans (europeus o d'altres estats, com ara Estats Units) creuen que l'allau de refugiats de països que actualment estan amb guerra provocarà la fi de la Unió Europea. En canvi, experts en política i aspectes socials neguen aquesta possibilitat.
El passat desembre, es va celebrar el seminari "Migración y Asilo: un reto para Europa". Allà, diversos eurodiputats van argumentar que l'actual crisi migratòria que pateix Europa és assumible. Per tant, això vol dir que Europa és capaç de suportar una migració com aquesta. Per altra banda, en la mateixa conferència, Sophie Magennis, cap de la Unitat de Política y Suport Legal de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per els Refugiats (ACNUR) a la UE, afirma que aquesta crisi es pot gestionar si s'apliquen les mesures adequades i si la solidaritat entre els països de la UE es produeix de veritat. Està clar que és difícil decidir quines mesures adequades aplicar. A vegades em costa decidir el simple fet de triar quin color utilitzar per pintar un dibuix, imagineu-vos decidir unes mesures per aplicar-les a una comunitat com la UE.
Des que Magennis va transmetre aquest missatge a tota la Unió Europea, els seus membres han començar a reflexionar sobre la situació i, ha prendre mesures que podrien afavorir els refugiats, com per exemple, organitzar una mena de repartiment de refugiats a cada país, han ofert ajudes (la majoria d'elles pagues mensuals) a famílies europees que els acullen a les seves cases, sol·licituds d'asil, etc.
No només la Unió Europea està patint aquesta crisi migratòria. Només un 6% de tots els refugiats (no només sirians) han vingut a la UE, segons les dades recollides per Amnistia Internacional (AI). Comparant aquestes dades amb altres països com Turquia, Líban o Jordània no és res. Tot i així, molts països, membres de la Unió Europea, veuen que aquesta allau va empitjorant les polítiques de la comunitat i/o del propi país, com és l'exemple de Polònia. A aquest li han assignat la recollida de 9.000 refugiats, però tot i així es nega a acollir-ne més de 2.000 pel simple fet que la majoria d'ells siguin practicants de l'Islam (tot i que Polònia és un país laic). Personalment, crec que la religió no hauria de suposar cap problema a l'hora de resoldre aspectes humanitaris com aquest. Durant la Segona Guerra Mundial, Iran va acollir més de 120.000 refugiats polonesos que eren víctimes de la ideologia de Hitler. En aquells temps, els països on hi predomina l'islam, no van rebutjar els refugiats d'altres religions, com ara jueus. Polònia hauria de ser més solidari (com va comentar Magennis) amb països com Síria, per exemple.
Altres estats es justifiquen dient que el terrorisme està present entre els refugiats procedents de països on el yihadisme és una gran influència, com és l'exemple de Síria. Avui en dia, més de 3.000 sirians innocents han mort a causa de bombardejos russos. Això no és terrorisme? Si la Unió Europea arriba a entendre la situació on es troben aquests refugiats podran arribar a una acord tots junts i així, evitar les accions individuals de cada estat europeu.
Personalment, crec que els països europeus amb menys poder que Alemanya o França (com és el cas de Polònia) no es volen fer responsables d' una gran quantitat d'immigrants al país. Per això, van amb l'excusa que l'allau de refugiats provocarà la fi de la UE. També crec que segons l'origen d'alguns mitjans de comunicació, la informació que transmeten no és de fiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada