L'ALLAU DE REFUGIATS PROVOCARÀ LA FI DE LA UNIÓ EUROPEA?

Un dels temes més importants a l'actualitat és la gran allau de refugiats que està patint gran part d'Europa. Gent de qualsevol nacionalitat s'escapa del seu propi país per anar a un altre on pugui viure amb tranquil·litat, sense haver de témer pels bombardejos constantment. Pel simple fet de reflexionar sobre aquest assumpte, se't posa la pell de gallina, com és en el meu cas. 

Molts ciutadans (europeus o d'altres estats, com ara Estats Units) creuen que l'allau de refugiats de països que actualment estan amb guerra provocarà la fi de la Unió Europea. En canvi, experts en política i aspectes socials neguen aquesta possibilitat.  

El passat desembre, es va celebrar el seminari "Migración y Asilo: un reto para Europa". Allà, diversos eurodiputats van argumentar que l'actual crisi migratòria que pateix Europa és assumible. Per tant, això vol dir que Europa és capaç de suportar una migració com aquesta. Per altra banda, en la mateixa conferència, Sophie Magennis, cap de la Unitat de Política y Suport Legal de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per els Refugiats (ACNUR) a la UE, afirma que aquesta crisi es pot gestionar si s'apliquen les mesures adequades i si la solidaritat entre els països de la UE es produeix de veritat. Està clar que és difícil decidir quines mesures adequades aplicar. A vegades em costa decidir el simple fet de triar quin color utilitzar per pintar un dibuix, imagineu-vos decidir unes mesures per aplicar-les a una comunitat com la UE.  

Des que Magennis va transmetre aquest missatge a  tota la Unió Europea, els seus membres han començar a reflexionar sobre la situació i, ha prendre mesures que podrien afavorir els refugiats, com per exemple, organitzar una mena de repartiment de refugiats a cada país, han ofert ajudes (la majoria d'elles pagues mensuals) a famílies europees que els acullen a les seves cases, sol·licituds d'asil, etc.  

No només la Unió Europea està patint aquesta crisi migratòria. Només un 6% de tots els refugiats (no només sirians) han vingut a la UE, segons les dades recollides per Amnistia Internacional (AI). Comparant aquestes dades amb altres països com Turquia, Líban o Jordània no és res. Tot i així, molts països, membres de la Unió Europea, veuen que aquesta allau va empitjorant les polítiques de la comunitat i/o del propi país, com és l'exemple de Polònia. A aquest li han assignat la recollida de 9.000 refugiats, però tot i així es nega a acollir-ne més de 2.000 pel simple fet que la majoria d'ells siguin practicants de l'Islam (tot i que Polònia és un país laic). Personalment, crec que la religió no hauria de suposar cap problema a l'hora de resoldre aspectes humanitaris com aquest. Durant la Segona Guerra Mundial, Iran va acollir més de 120.000 refugiats polonesos que eren víctimes de la ideologia de Hitler. En aquells temps, els països on hi predomina l'islam, no van rebutjar els refugiats d'altres religions, com ara jueus. Polònia hauria de ser més solidari (com va comentar Magennis) amb països com Síria, per exemple. 

Altres estats es justifiquen dient que el terrorisme està present entre els refugiats procedents de països on el yihadisme és una gran influència, com és l'exemple de Síria. Avui en dia, més de 3.000 sirians innocents han mort a causa de bombardejos russos. Això no és terrorisme? Si la Unió Europea arriba a entendre la situació on es troben aquests refugiats podran arribar a una acord tots junts i així, evitar les accions individuals de cada estat europeu.  

Personalment, crec que els països europeus amb menys poder que Alemanya o França (com és el cas de Polònia) no es volen fer responsables d' una gran quantitat d'immigrants al país. Per això, van amb l'excusa que l'allau de refugiats provocarà la fi de la UE. També crec que segons l'origen d'alguns mitjans de comunicació, la informació que transmeten no és de fiar.

COMENTARI DE TEXT: EL GAT NEGRE

Aquest fragment del conte El gat negre pertany a Edgar Allan Poe. Era un escriptor estatunidenc que va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir, per una causa desconeguda, el 7 d'octubre de 1849 a Baltimore, Estats Units. Alan va ser acollit per una família quan era petit per què era orfe. La situació econòmica de la família era desastrosa i, per això, només va estudiar uns cursos a la Universitat de Virginia i, després, va fer un curs militar. 

És conegut internacionalment pels seus breus contes d'horror, misteri i, fins i tot, de criatures sobrenaturals i ciència-ficció. Allan és (i era) considerat, juntament amb Guy de Maupassant, un dels millors autors del segle XIX, encara que també era poeta, crític i periodista. 

Un dels contes més coneguts és El gat negre. És un petit relat d'horror, terror i misteri on els temes principals són: la bogeria del protagonista i la culpabilitat del narrador en algunes situacions (quan va matar el primer gat). L'argument del relat és força dens, ja que passen moltes coses. El protagonista, que pel que explicat està empresonat, va cometre diversos crims, començant pel seu primer gat. El segon gat que té era negre. molest i pesat (segons ell) i tenia una taca blanca en forma de forca en el coll. La imatge sempre horroritzava el seu amo. Un dia, ell i la seva dona van anar al soterrani. Allà, el seu gat gairebé el va fer caure. Així doncs, sense controlar els nervis va agafar una destral i la va dirigir cap el seu gat. Però, malauradament, va matar la seva dona. Així doncs, després de pensar on podria amagar el cadàver, va decidir emparedar-la al soterrani.  

El to que predomina en aquest text és un to fosc i negatiu, ja que hi predominen fets dolents, com ara assassinats. 

Pel que fa el vocabulari, el protagonista utilitza substantius dignes d'un conte d'horror, com per exemple monstre, bèstia, etc. En el text també es pot identificar l'ús de camps semàntics corresponents a l'horror, com per exemple: sinistre, monstre, fúnebre, etc. També, la taca blanca del gat s'utilitza com a premonició del possible futur de l'amo (com pot morir, ja que segurament està condemnat a mort). El text s'adreça molt al lector ja que el narrador fa moltes intervencions cap a nosaltres. Com per exemple: "...amb una obstinació que seria difícil entendre al lector.", "… - deixeu que ho confessi tot seguit - …", "...El lector recordarà...", etc. Utilitza aquesta tècnica per cridar l'atenció al lector. En el relat també es pot identificar metàfores referint-se al gat, com per exemple, "el monstre".  

El text és un text narratiu, per això, hi ha uns personatges i un narrador. El protagonista del relat seria l'amo (el narrador), juntament amb el segon gat. El narrador és un home empresonat perquè va cometre uns crims. És un home que pel que es veu tem bastant a les coses sobrenaturals, tot i que aquest fet no l'atura a l'hora d'assassinar. Tot i que el principi se sentia culpable pels primers crims (el primer gat), poc a poc es va sentint satisfet. Com ja he dit, el segon gat del narrador també és protagonista. És negre i té una taca blanca al coll. Encara que el seu amo sempre el vulgui matar, ell sempre se'n salva. La dona del narrador és un personatge secundari. És una dona que estima molt les seves mascotes. Va ser assassinada pel seu home a causa de voler protegir el segon gat. 

El punt de vista és el d'un narrador protagonista. El temps és desajustat ja que explica els fets com un flashback. L'època on passen els fets és al segle XIX. L'espai de la història està relacionada amb el to i l'ambient que té. L'espai on es desenvolupen els fets és principalment el soterrani, de la vella casa on viu el narrador. És terrorífic i misterios.

En conclusió, personalment crec que és un dels millors contes de terror que he llegit. M'agraden molt aquests tipus de relats on es treballa la bogeria d'un personatge, l'horror de fets criminals,... I també els relats que no tenen un final gaire feliç pel protagonista (ja que acaba a la presó). Crec que l'autor es deixa reflectir en el protagonista, de manera que mostra característiques del narrador corresponents a les seves, com per exemple, el fet de ser alcohòlic. També em sembla molt curiós que l'autor hagi decidit utilitzar un gat en aquest conte en canvi d'un altre animal. Els antics egipcis, deien que el gat, sobretot el negre, representa el mal.