Guy de Maupassant era un escriptor francès nascut el 5 d'agost de 1850 a Deppe, França. Se'l coneixia principalment pels seus contes de terror i les seves novel·les, tot i que també escrivia textos teatrals, crítiques periodístiques en diaris i poemes. Guy de Maupassant estava molt influenciat pels moviments literaris com ara el Naturalisme i el Realisme. Se'l considerava un dels grans contistes del segle XIX i actualment de la història literària. Va començar a patir una malaltia bacteriana de transmissió sexual, la sífilis. Aquesta, va ser la causa de la seva mort al 6 de juliol de 1893 a París.
Una de les obres més populars de Guy de Maupassant forma part del gènere literari narratiu. És el conte "La mà dissecada". És un conte del llibre La tomba i altres contes d'horror. Va ser publicada el 1875, tot i que existeixen noves adaptacions. "La mà dissecada" tracta sobre un noi, Pierre, que tornant de Normanida es va reunir amb els seus amics. En la reunió els va presentar una mà dissecada que l' havia portat d'allà. Als seus amics no els va agradar gens ni mica la mà. El dia següent, el criat de Pierre, el va trobar ert i sense coneixement amb marques de la mà al coll, tot i que la mà havia desaparegut. Al cap de dos anys Pierre mor després de patir trastorns mentals. A l'hora d'enterrar-lo van trobar la tomba del vell bergant sense mà i els enterradors se'n van començar a riure. Això no li va agradar al capellà, que va decidir enterrar en Pierre en un altre lloc.
El tema principal d'aquest conte té a veure amb aspectes sobrenaturals, com per exemple la mà dissecada. També té a veure amb la bogeria que acaba tenint Pierre. La idea general de la història es basa principalment amb la mà dissecada, ja que d'alguna manera és la causant de la mort d'en Pierre. La mà també és el tema de les conversacions dels personatges.
El text adopta un to irònic a través del personatge de Pierre, com per exemple quan diu: "Brindo per la propera visita del teu amo". El text també és caracteritzat per un to misteriós, a l'hora de preguntar-se si és la mà del vell bergant la que ha deixat ert i inconscient Pierre; si és la mà la que trucava a la porta de Pierre, etc. També es pot identificar un to pessimista, ja que el mal en aquest text triomfa i no succeeix cap fet bo. També, perquè els amics de Pierre no són gaire optimistes amb el que podria succeir amb la mà. Tots n'esperaven alguna cosa dolenta per part seva. La intencionalitat de l'autor en el conte és moralitzant. La moral de la història seria: no molestis ni et burlis dels morts, perquè et podria passar algun fet dolent, com és el cas de Pierre.
"La mà dissecada" és un text narratiu i consta de tres parts principals. El plantejament correspondria a la primera pàgina ( des de "Ara fa uns mesos..." fins a "... i cadascú tornà a casa seva.") on explica que fa uns vuit mesos es van reunir Pierre i els seus amics i els va presentar la mà dissecada. El nus correspondria a la segona, la tercera i una part de la quarta pàgina (des de " L'endemà, vaig anar..." fins a "...per un espectre."). Aquí és on es desenvolupen els fets. En Pierre és atacat per la mà dissecada i queda inconscient fins que els agents de policia el troben. El desenllaç correspondria a l' última pàgina, la quarta (des de " Un dia em va venir..." fins a "...havíem pertorbat la sepultura."). En aquesta part és on té lloc la mort i l'enterrament d'en Pierre i, el descobriment de la tomba d'un vell amb el monyó tallat que resulta ser el propietari de la mà dissecada.
Pel que fa a l'estil del text, es pot identificar un refrany: "Qui ha matat, matarà". Aquesta frase descriu el que pot fer la famosa mà basant-se en com era el seu propietari. Per escriure el text s'ha utilitzat un registre de llenguatge estàndard, malgrat que hi ha hagut paraules que hem hagut de consultar al diccionari com ara: bergant, flegmàtic, ert, monyó, etc. El vocabulari és força fàcil, tot i que es nota que s'utilitzen arcaismes (s. XIX) com ara alcova. En el text també es pot distingir diferents figures literàries com ara la ironia: la utilitza Pierre dirigint-se a la mà. La metonímia també s'utilitza: la mà (una part del cos) és considerada com tot un cos d'una persona. Es pot identificar una comparació que fa el narrador d'en Pierre: " va entrar com un huracà.". En el text, pel que explica el narrador, la mà dissecada és una personificació. És a dir, el narrador fa suposar que la mà és posseïda pel seu propietari i realitza activitats (com ara tocar en la porta d'en Pierre, desaparèixer, etc.) que són pròpies d'una persona. La tipografia que s'utilitza en el text és simple, és a dir, s'utilitza una lletra de mida i forma estàndard . El text (que ens ha donat la professora) també conte de tres imatges que fan referència a la història. Aquestes imatges mostren com és la mà dissecada, on la va posar en Pierre penjant (a la campana de la porta) i el cementiri on es va a enterrar en Pierre.
La majoria dels personatges del conte són planers, en canvi, en Pierre és un personatge rodó. El personatge protagonista és Pierre. És un estudiant de dret amb caràcter atrevit, bromista i irònic i alegre, tot i que cap al final de la història es torna boig, i canvia el seu caràcter. El personatge antagonista és la mà dissecada. Pertany a l'home bergant mort. És horrible, seca, negre, llarga i crispada, amb uns músculs de força extraordinària. El narrador també seria un personatge primari. Podem suposar que és un noi noble ja que visita el seu amic Pierre i es preocupa per ell quan el necessita. És qui s'encarrega de portar el cos de Pierre a Normandia per ser enterrat. El criat d'en Pierre, el senyor Bonvin seria un personatge secundari. És un criat com tots els altres, però va ser ell el primer en descobrir el seu amo ert i sense coneixement. Va ser també ell el responsable d'avisar els agents de policia. Per acabar, els personatges terciaris serien la resta dels amics de Pierre: en Henri Smith, un anglès flegmàtic, l'estudiant de medicina i altres. Tots ells són pessimistes a l'hora de pensar què podria fer la mà dissecada. El capellà i els dos enterradors també serien personatges terciaris.
El punt de vista del narrador és intern, testimoni. És un dels amics de Pierre. L'ordre de la història segueix l'estructura d'un text narratiu. Primer va el plantejament, després el nus i, finalment el desenllaç. El temps segueix un ordre cronològic lineal tot i que els fets que narra el narrador van passar fa vuit mesos, o sigui, és un flashback. El lloc on passen els fets és a París, tot i que el desenllaç es desenvolupa a Normanida. Podríem situar el conte al segle XIX. L'ambient on es desenvolupen els fets és en un ambient alegre al principi tot i que ha acabat amb un ambient terrorífic i misteriós.
Finalment, aquest conte m'ha semblat curiós i palpitant. Cada cop que llegíem una frase del text tenia ganes de continuar llegint. El desenllaç m'ha deixat amb molta intriga. He volgut saber què passava finalment amb la mà dissecada, qui era l'agressor de Pierre, etc. Personalment penso que l'agressor és la mà apoderada de l'esperit del seu propietari. Tot té sentit, volia venjar-se d'en Pierre. Per acabar, el text també m'ha semblat tenir un punt d'alliçonament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada