ESCLAUS DEL "XO PROJECT" (1r persona)
Entro a la sala de pràctiques agafat de la mà del guàrdia. Aterrit, començo a pensar en el "XO Project". Pel que es veu és un projecte organitzat per la CIA que consisteix en entrenar-nos per dur a terme algun pla secret que porten entre mans. Jo i els meus amics estem farts de ser els especials, de ser els diferents. Volem ser lliures i no dependre de les autoritats. A vegades, desitjaríem no tenir l'habilitat de manipular la televisió, controlar objectes, endevinar què pensa una persona, elaborar plànols i fórmules matemàtiques impossibles per a l'ésser humà, etc. Però, tot això canviarà a partir d'ara. Jo i els meus amics hem ideat un pla de fugida.
Ja són les set del vespre i crec que si ens volem escapar és el moment perfecte ja que tots els guàrdies estan sopant. Al cap d'uns minuts, ja som tots al passadís central. Començo a revisar si hi som tots i, mentre xiuxiuejo els noms, observo les seves cares. Em fixo més en el rostre pàl·lid de la Bea, tot i que no està d'acord amb aquest pla, els seus ulls blaus reflecteixen esperança.
Ràpidament , ens hem posat a baixar les escales que porten directament cap a l'entrada posterior. Ens hem posat a córrer pel bosc com si ens perseguís una ramada de llops. Però, de cop i volta, ens trobem amb dos guàrdies que els tocava vigilar aquella zona. La Lia sense pensar-ho dues vegades, utilitza el seu poder per reduir la font d'energia de les piles de les llanternes que tenen i ens posem a córrer en direcció a l'antiga fàbrica d'automòbils.
Ja dins de la fàbrica d'automòbils, de sobte, em trobo unes escales que porten cap al terrat. Sento passos darrere meu, però no em giro. No em vull perdre ni un segon de la posta del Sol que tinc davant meu. Tinc els ulls fixos al cel. Jo i els meus amics ens agafem de les mans i allà, justament en aquell instant, tinc la sensació que sóc lliure. Unint les nostres forces ningú ens pot vèncer.
LA FUGIDA D'EN JOE I ELS SEUS AMICS (3r persona)
Últimament, el "XO Project" havia afectat molt els nois, sobretot als petits. Aquest projecte no els deixava ser lliures. Sempre estaven dins de la sala d'aprenentatge, sense poder sortir. Era una sala que tot i ser lluminosa i moderna, era grisa i fosca en les seves ments. Un dia, com tots els altres, tots els nois estaven a la sala practicant cadascú el seu poder. De cop i volta, va entrar en Joe acompanyat d' un guàrdia. Ningú es va sorprendre. No era la primera vegada que el detenien, ja que sempre intentava escapar-se. En Joe va anar a asseure's en el seu lloc i va començar a observar les cares dels seus companys. Estava clar que tornava a tenir algun pla de fugida, però aquest cop l'ajudarien els seus amics.
Al voltant de les set del vespre, la Bea, la Lia i companyia, guiats per en Joe, van córrer escales avall, en direcció a la sortida. Els nois més petits estaven gaudint de l'aventura que anaven a viure, en canvi, els més grans com la Bea, tenien cara de preocupació tot i tenir esperança. Van aconseguir escapar sense haver de superar cap obstacle.
Un cop al bosc, es van dirigir cap a l'antiga fàbrica d'automòbils. Però pel camí es van trobar amb dos guàrdies que vigilaven la zona. Gràcies a la Lia, que amb els seus poders va aconseguir reduir la font d'energia de les llanternes, van poder escapar-se i continuar el seu camí.
Els nois van arribar a la fàbrica sans. Van poder expressar tota la ràbia que tenien acumulada picant amb els peus al terra, elevant objectes i llançant-los contra la paret. En Joe, en canvi, va pujar al terrat. Es va quedar paralitzat observant la preciosa posta de Sol. Segons després ja l'acompanyaven els seus amics. Es van agafar de les mans i, units, van mostrar força i valentia.
